El Rei Borni – Escòria

ESCÒRIA és la nova obra de Bao-Bap Teatre d’Alcarràs, on 15 actrius i actors interpreten escenes de 14 obres diferents que ens mostren la cara més vil d’uns personatges que, al capdavall, podrien recordar-nos a nosaltres mateixos.

I per anar fent boca fins el dia de l’estrena, anirem penjant unes petites entrevistes que hem fet a aquests actors i actrius perquè us expliquin en primera persona una mica més d’algunes de les escenes que hi veureu i que comparteixin amb vosaltres com s’ha anat treballant tot aquest espectacle.

La primera entrevista és al Jordi Dolcet i al Roger València, que interpreten respectivament els personatges d’Ignasi i David a l’escena de “El rei borni”, de Marc Crehuet.

BAO-BAP TEATRE: Roger, Jordi, expliqueu-nos una mica de què va “El rei borni”.

ROGER: “El rei borni” comença amb un sopar de retrobament de dues amigues que no es veien des del col·legi. La Lídia està a l’atur i viu en un barri extrem amb en David, que és el meu personatge.

JORDI: La Lídia admira profundament la Sandra, una “hipster”, perquè se’n va anar del barri i sembla haver-se “realitzat”. El seu company, l’Ignasi és un “documentalista social” que viu dels diners paterns i que ha perdut un ull per culpa d’una bala de goma. És el meu personatge.

BBT: I, sense fer-nos spòiler, què passa a l’escena que interpreteu?

JORDI: Tots quatre queden per sopar. Sopar amb l’amiga de la novia. Sale mal.

BBT: A quina persona concreta li recomanes estar atent a la teva escena?
ROGER: Li recomanaria estar atent a mon padrí.
JORDI: A qualsevol persona, però sobretot, als que més van a manifestacions.

BBT: Quins adjectius defineixen millor els vostres personatges?

ROGER: Patriota, “professional” i amb molta sang freda.

JORDI: Mimat, reivindicatiu i, evidentment, borni.

BBT: Alguna frase destacable dels vostres personatges?

JORDI: A mi me n’agrada més una del personatge de la Lídia: “Coses de tios: es barallen, un l’insulta, l’altre li buida un ull…”

ROGER: “La resistència pacífica no existeix.”

BBT: I en què o en qui us heu inspirat?

ROGER: Els fets que estan passant actualment a Catalunya podrien estar protagonitzats pel David i l’Ignasi, segur que es troben a les manifestacions.

JORDI: A mi m’inspira la cançó Vicarous de Tool, que per mi val per tota l’obra. I personalment em retorna el dia que em vaig manifestar per les obres de Sixena, vaig rebre algun cop i en certa manera em connecta amb el personatge.

BBT: I què costa més a l’hora de preparar l’escena?

JORDI: Busca el to per cada frase i aguantar la mirada sense riure.

ROGER: I el text… la por a quedar-se en blanc…

JORDI: Sí, el text… quina peresa…

BBT: Amb què espereu sorprendre el públic?

JORDI: Millor que vinguin i ho vegin per ells mateixos.

ROGER: El públic es pot sorprendre pel gir que dóna el meu personatge i pel final.

BBT: La gent segur que es pregunta si l’obra és de riure o bé si fa por. Potser el títol despista…

ROGER: L’obra pot fer riure en moments determinats però la sensació que predomina (en la meva opinió) és l’angoixa. Molt recomanable.

Fotografia: Llorenç Siscart @infinite_siscart