Fum – Escòria
I vet aquí la darrera entrevista. Recordeu que avui i demà podreu fer-vos amb la vostra entrada anticipada al Casino entre les 19.30h i les 21h. Però parlem de Fum, de Josep Maria Miró, i de les seves dos actrius: la Maria Sanfeliu i l’Esther Subias, que després d’uns anys fent teatre a l’Institut van fer el salt a Bao-bap amb Frankenstein.
BAO-BAP TEATRE: Us coneixeu des de fa molts anys però és el primer cop que feu una escena juntes i soles. Com ha anat l’experiència?
MARIA: Ha estat un procés molt divertit, ens ho passem molt bé juntes!
ESTHER: Molt bé i fàcil, ja que hi ha confiança, ens coneixem de fa temps i així estic més suelta.
BBT: Com que us coneixeu tant, va, digueu-nos quina és la cara fosca de la vostra companya.
ESTHER: Una cara fosca? La Maria no en té cap! És un llibre obert!
MARIA: L’Esther sí, parla massa ràpid i de manera inconscient… a vegades!
BBT: Ens expliqueu una mica de què va aquesta escena de Fum?
MARIA: Dues parelles coincideixen a l’hotel d’un país estranger. Durant tres dies hauran d’estar-se tancats allí dins perquè hi ha hagut un esclat de violència i els estrangers hi corren perill. Jo faig d’Eva, que he anat a aquell país amb la meva parella per adoptar-hi una nena.
ESTHER: I jo faig de Laura, i fa anys que visc en aquell país amb el meu home, que és diplomàtic. Entre els quatre tenim molts conflictes però tot acaba en fum. Imagina’t que a la primera escena de l’obra jo i la parella de l’Eva…
MARIA: Dona, no expliquis més!
BBT: Sembla una escena molt tranquil·la, uns personatges molt normals.
MARIA: No pas, el meu personatge és escòria perquè és una gran amargada, poruga, insegura i inútil.
ESTHER: I quan l’ajuntes a ella amb un personatge com el meu, que és tan cruel, àvida i provocadora que es pensa que mana a tot arreu i pot fer amb el altres allò que vulgui… la cosa no pot acabar bé…
BBT: És una relació molt descompensada, no? Us ha recordat a alguna cosa, personal o de ficció?
ESTHER: Si parlem de ficció, a mi m’ha recordat al caràcter del personatge Gothel a la pel·lícula “Enredados”. Però a la vida real em porta a un cop que vaig anar a casa d’una amiga a parlar amb ella i ella va acabar com l’Eva i jo com la Laura. Segur que tothom té moments de sentir-se poderós i tenir actituds com aquestes.
MARIA: No m’ha costat gaire imaginar-me el meu personatge, té un caràcter molt especial. Em recorda a mi en moments d’ansietat pels estudis, on no tens sortida i et sents culpable.
BBT: Vaja, una escena basada en fets reals. A qui li recomanaríeu que no se la perdés?
ESTHER: Persones que han trencat parelles o qualsevol altre tipus de relació per culpa seva, estan conscients de les conseqüències de les seves accions.
MARIA: A tothom que li agradin les escenes tràgiques però amb un punt còmic. L’objectiu de les escenes és desubicar el públic, fer-lo pensar i que surti de la seva zona de confort.
BBT: I això és fàcil d’interpretar?
ESTHER: Costa trobar-li el punt a un personatge amb tanta superioritat i sang freda. Imagina’t que defensa una agressió dient: “Ha estat una bufetada i prou.”
MARIA: Molt difícil. El meu personatge està perdut, va a remolc de la Laura i crec que no acaba cap frase! Però alhora creu en la bondat quan defensa a la Laura amb: “Un desconegut et pega i dius que no és tan greu?”
Fotografia: Llorenç Siscart @infinite_siscart
