Marburg – Escòria

Segona entrevista a dos dels actors d’Escòria. Ja coneixeu al Xavier Vilà si heu vingut a veure Veïnes i us presentem a la Txell Teixidó, que ja fa uns anys que viu a Alcarràs i és la primera vegada que participa a Bao-bap però que és una habitual a l’Aula de Teatre de Lleida.

BAO-BAP TEATRE: Vosaltres fa dos mesos ni us coneixíeu. Com ha estat treballar plegats?

Xavier: Genial!

Txell: Una bona experiència, he treballat molt còmoda i m’ha donat peu a la meva actitud de personatge escòria.

BBT: Però per què dieu que els vostres personatges són escòria?

Txell: Una persona capaç de fer-li el que li fa al seu fill per conservar les aparences davant dels seus amics de l’alta societat americana, no mereix un altre qualificatiu.

Xavier: Déu n’hi do, “mama”! El meu, tot i semblar la víctima, no sap acceptar un perdó.

BBT: Poseu-nos en situació… de què va la vostra escena?

Xavier: És de l’obra Marburg de Guillem Clua. L’obra es desenvolupa en 4 ciutats del món anomenades Marburg, en 4 dècades diferents, on és sorprenent el lligam que tenen alguns dels personatges.

Txell: Concretament a la nostra escena la Nancy, el meu personatge, una dona d’uns 50 anys de Pennsilvània truca al seu fill Walter Júnior que és a Austràlia…

Xavier: Aquest sóc jo!

Txell: Exacte. El fill té uns 19 anys i fa més de dos anys que ha fugit de casa seva perquè la seva mare, la Nancy, el va…

Xavier: No expliquis més que faràs espòiler!

BBT: Doncs descriviu-nos els personatges en tres paraules.

Xavier: Recelós, enfadat i diferent.

Txell: Patètica, orgullosa i arrogant.

BBT: En què us heu inspirat per preparar el personatge?

Xavier: En la cançó de Jamás de Mónica Naranjo.

Txell: A mi em porta records de Falcon Crest.

Xavier: De qué?

Txell: Ets massa jove, “fill”.

BBT: I un repte que heu treballat amb l’escena? Ens sorprendreu amb alguna cosa?

Txell: M’ha costat entendre el personatge, el per què de la seva actitud. Però les escenes que m’agrada més interpretar són les que impliquen alguna cosa oposada a mi, és a dir, que implica alguna violència gratuïta, tant física com psíquica.

Xavier: He treballat el no exagerar tant, perquè sempre he fet riure i aquest cop no.

BBT: Per acabar, a qui li recomaneu venir a beure l’obra?

Xavier: Uf… a les que se sentin identificades amb el que sempre demanen perdó i a les que tenen una cara fosca… vaja… a tothom!

Txell: A tota la gent que és curta de mires i també als que han estat repudiats per la seva manera de ser.

BBT: Va, regaleu-nos una frase del vostre personatge…

Xavier: “Fa temps que intento oblidar que tinc una família, mama.”

Txell: En tinc clavada una que ell em diu a mi: “De vegades, l’única manera de fer feliç la gent és fent-los mal.”

Fotografia: Llorenç Siscart @infinite_siscart